Escola nova i Bonapassa

Vivim una època en què veiem passar el món a gran velocitat. L’entorn és canviant, les comunicacions han difuminat les fronteres, ens trobem dins una societat global on l’accés a la informació crea un flux continu que ens envolta i ens enreda. El que ahir teníem per cert, avui ja no ho és. La societat actual és exigent i no espera ningú. Estem patint una greu pèrdua de valors que ens aboca a l’individualisme. Estem preparats per adaptar-nos al ritme frenètic que imposa el segle XXI i transformar la societat recuperant els valors universals? O tenim mancances fruit d’una educació obsoleta? Podrà un infant d’avui convertir-se en motor de canvi del demà?

nova escola bonapaschool bonapassaCatalunya es va fer la mateixa pregunta a finals del segle XIX arran dels nous corrents que estaven revolucionant Europa. El nostre país ha estat sempre una nació que ha mirat enfora, ja fos cap a Europa o més enllà del Mediterrani, decidida a aprendre d’aquells que innovaven i a crear per ella mateixa amb la idea de millorar com a poble. Fou aquest esperit emprenedor l’artífex de la Mancomunitat de Catalunya. L’objectiu central d’aquest organisme era crear un poder regional que unifiqués les quatre diputacions existents amb la idea de millorar les infraestructures, modernitzar el programa educatiu i fomentar i difondre la llengua i cultura catalanes. D’aquí en sorgí una nova corrent pedagògica coneguda com a Escola Nova. Ja existien iniciatives particulars que havien impulsat programes educatius basats en els corrents sorgits a d’altres països, però, amb la creació de la Mancomunitat, es va treballar conjuntament per unificar criteris i importar propostes pedagògiques adients a les necessitats de la societat catalana del moment. Era una època convulsa, la societat demanava un canvi, calia enfocar la formació dels seus infants cap al futur. Amb l’auge de la industrialització es buscava una educació basada en l’experimentació personal, una educació no imposada ni dirigida, sinó més pràctica per tal que els infants desenvolupessin les seves habilitats interactuant amb el seu entorn.

A Catalunya, un dels mètodes amb major acceptació va ser el de Maria Montessori, metgessa i pedagoga italiana que va revolucionar l’àmbit educatiu de l’època. El seu mètode es basava en la creació de diversos ambients adaptats, on els infants aprenien entrant en contacte amb un espai preparat per estimular la seva curiositat, oferint així, la possibilitat d’evolucionar al ritme que li era natural. Els mestres no intervenien, sinó que observaven l’infant sense dirigir-lo; mentre aquest es nodria de les seves vivències. Calia doncs, no només un canvi en l’educació dels infants, sinó també en la formació dels mestres per tal que fossin capaços d’aplicar el mètode correctament. Així van aparèixer, també de la mà de Montessori, les escoles d’estiu, on els mestres compartien les seves experiències i feien evolucionar el mètode. L’educació a Catalunya s’igualava a la d’altres països europeus, a la nascuda a EEUU de la mà de John Dewey, i la societat catalana creixia mirant el futur amb la il·lusió d’un poble renovat.

Però les dues dictadures imposades a l’Estat Espanyol, primer a càrrec de Primo de Rivera seguit pocs anys després pel General Francisco Franco, van aturar el procés de canvi iniciat per la Mancomunitat. Ambdós van imposar règims autoritaris i restrictius, fet que també es va notar a les escoles. Es va implantar un sistema educatiu rígid, polititzat, amb una forta intervenció de l’església catòlica. Enlloc d’experimentar i deixar que els alumnes evolucionessin lliurement sota l’atenta mirada del mestre, se’ls feia memoritzar taules, llistes i versos que estaven en consonància amb el règim del moment. Els alumnes no raonaven, no es buscava l’exercici mental d’observar, experimentar, errar i aprendre, sinó que prevalia l’ordre, la disciplina i la obediència.

Amb la caiguda del règim de Franco i la instauració de la democràcia, els diferents governs s’han replantejat el sistema educatiu heretat de la dictadura. S’han creat diversos projectes mirant d’apropar-lo a les necessitats actuals; però en un Estat on els diferents partits polítics han fet ús del seu poder per seguir polititzant els continguts del programa educatiu, les noves propostes han variat al mateix temps que varia el color de qui governa, i això, ha impedit renovar les metodologies en favor dels alumnes.

Atesa aquesta dificultat per innovar, algunes escoles han mirat de transformar el programa educatiu imposat per la llei i adaptar-lo a les necessitats reals del futur. Un dels corrents pedagògics que ha sorgit amb més força, sobretot últimament, rep el nom d’Escola Activa o Escola Nova, i reprèn el camí iniciat pels seus antecessors. Actualment és un fenomen en procés de maduració; si bé és cert que existeixen escoles i associacions que ja fa temps que treballen seguint metodologies amb característiques similars, no hi ha una homogeneïtzació de criteris i això en complica la seva homologació com a sistema educatiu. L’Escola Nova o Activa neix fruit d’una necessitat de canvi i pren forma a partir de les inquietuds de persones curioses, inconformistes i agosarades que han cregut que la base real per transformar una societat s’inicia en la educació. Es tracta d’escoles pioneres que han iniciat projectes educatius on l’objectiu cerca potenciar el desenvolupament global del nen com a persona. No es tracta només de la instrucció acadèmica, sinó de treballar totes les capacitats i habilitats de que disposen els alumnes, en un entorn lliure, on el mestre no és font única del coneixement, sinó que acompanya l’infant al llarg del seu procés particular d’aprenentatge. Es pretén reforçar la importància dels valors universals i crear pensaments crítics, democràtics i cooperatius capaços de modificar la societat de què formen part. Aquesta nova corrent pedagògica planteja uns principis comuns per les diferents modalitats, més o menys marcades, de l’Escola Nova.

  • L’infant és únic i valuós per ell mateix; amb la seva diversitat d’intel·ligències, les seves peculiaritats i el seu particular ritme d’aprenentatge, i se l’ha de respectar com a individu.
  • L’escola és l’entorn on l’infant ha de trobar els estímuls necessaris que despertin la seva curiositat, que li és innata, i li proporcioni els materials que li permetin ser el seu propi gestor en el desenvolupament dels processos d’aprenentatge.
  • Els ambients d’aprenentatge han de ser generadors de la experimentació i la reflexió, on l’infant avança al seu ritme i viu la diversitat com una oportunitat per a l’intercanvi i la cooperació.
  • El mestre no és emissor únic del coneixement sinó que té el paper de guia o acompanyant que resol dubtes i proposa noves vies d’experimentació als infants.
  • El currículum és obert i flexible, i evoluciona a partir de l’observació individualitzada del alumnes per part dels mestres. Els projectes sorgeixen directament dels alumnes i es duen a terme amb grups més o menys nombroses depenent dels infants que en mostrin interès.
  • La creativitat, en totes les seves formes, és inherent a l’ésser humà i s’ha de potenciar des de l’escola.
  • L’escola és un entorn lliure on l’infant aprèn uns límits a partir de la responsabilitat, mai des de l’obediència.
  • L’infant ha d’aprendre a ser responsable amb el medi ambient així com amb la societat.

L’Escola Nova o Activa cerca formar els infants per tal de ser persones capaces de transformar la societat des de l’àmbit en el qual decideixin desenvolupar les seves habilitats, mirant de potenciar les particularitats de cada individu des del respecte envers la diversitat. Aquest enfocament li aporta seguretat i iniciativa, en veure que la seva curiositat genera projectes, alhora aprèn a desenvolupar les diferents intel·ligències de què disposa i a responsabilitzar-se i comprometre’s amb els projectes en cooperació amb els companys. Ara bé, una atenció individualitzada requereix de més d’un mestre per aula; la llibertat i no imposició de límits i normes als alumnes pot dificultar el procés d’aprenentatge mentre no aprenguin quines són les seves responsabilitats a l’escola.

Alhora, la preparació d’un currículum flexible i en constant evolució, demanda moltes hores de dedicació als mestres, que han de contrastar les observacions diàries de cada alumne i trobar els punts d’interès comú, així com crear projectes que els satisfacin. Com a idea per a la creació d’una nova corrent pedagògica, que posa la mirada sobre l’infant respectant-lo tal com és, i amb la vista enfocada en futurs homes i dones capaços de provocar canvis substancials en la societat, es pot considerar que presenta arguments prou sòlids que ajudaran a trobar les vies, encara desconegudes, per millorar la societat des de la base, punt on s’inicien tots els grans canvis. Cal revisar si tots els preceptes són viables dins la societat en què vivim, o si cal fer canvis per adaptar-los a la realitat. D’altra banda, caldria valorar la possibilitat que es generés una segregació socioeconòmica, on només unes certes classes socials hi tinguessin accés. Una atenció individualitzada demanda una ràtio alumnes/mestre menor a l’actual i per tant, un augment en la partida pressupostaria dirigida als salaris dels mestres.

En resposta a l’augment exponencial de centres que demanen un canvi al panorama educatiu, diversos organismes, públics i privats, han iniciat un projecte comú sota el nom Escola Nova 21. L’objectiu és consolidar les bases sobre les que s’hauria d’establir un nou sistema educatiu a Catalunya. S’han escollit trenta escoles repartides per tot el territori, on al llarg de tres anys, s’hi implantarà la metodologia de l’Escola Nova o Activa, assessorades per aquelles escoles pioneres que ja fa anys que la practiquen. Es pretenen crear unes bases d’actuació comuns i homogènies que permetin la inclusió de la nova corrent pedagògica dins les més de 450 escoles de tot Catalunya interessades en aquest projecte.

Només el temps dirà si aquesta revolució és possible. Cal crear esperits inquiets, fomentar la curiositat i la creativitat, així comi potenciar les diferents intel·ligències dels individus per tal d’arribar a una societat respectuosa, crítica, democràtica i responsable i està en les nostres mans oferir als nostres infants la possibilitat real d’aconseguir-la.

Ariadna Bagó

2017-04-24T09:54:46+01:00
This website uses cookies and third party services. Ok