Fes un backup a la teva vida

Fes un backup a la teva vida

2018-09-24T16:00:22+00:00

Avui en dia quasi tot ho fem a través d’ordinadors. Arriba ja el punt que escriure amb bolígraf és estrany. Els ordinadors ens permeten fer la feina més ràpid, més eficient i a més baix cost, però també hi ha un risc clar: el que fàcil ve, fàcil marxa. I això és que es perdi allò que hem fet per accident. Molta gent no és conscient fins que passa el desastre. I passa més sovint del que voldríem.

Per això fem aquest article, per tenir dues regles bàsiques respecte a les còpies de seguretat o també anomenades backup, posant exemples pràctics complexes i senzills dins de tres àmbits: l’empresarial, l’audiovisual i en particular o personal.

Que és propici de tenir en compte de salvaguardar amb un backup?

  • Tot allò que sigui obligatori guardar-ho (per exemple, estats comptables fins a 5 anys).
  • Tot allò que ens ha portat hores de feina (per exemple, un guió del vostre curtmetratge).
  • En definitiva, tot allò que sigui important (les fotos de les primeres hores de vida del vostre primer fill).

Per això, creiem que hi ha dues regles a seguir. Una, fins i tot, amb referència cinèfila.

→  La primera és evitar esborrar per costum. Aquesta lliga amb una altra regla de la informàtica bàsica: En la majoria dels casos sempre que es fa alguna cosa, lo més probable és que en poc temps la tornis a fer.

→  La segona és obvia, i fent referència al cinema amb la pel·lícula protagonitzada per Mel Gibson i James Garner, Maverick: Mai guardis tots els ous al mateix lloc.

Exemples per a una empresa. Si ets una gran empresa i tens pressupost, primer de tot, als ordinadors dels empleats no hi ha d’haver res del dia a dia. Els treballadors han de treballar sobre unitats de xarxa, les quals son discs durs ubicats en servidors. Els usuaris han de ser conscients que lo que guardin en local, en el seu ordinador, és susceptible de que es perdi. A la vegada, els servidors com a mínim han de tenir disc durs en RAID (el disc dur es replica en un altre disc, o més, de forma redundant), i després còpies externes ja sigui amb cinta o discs durs externs ubicats en un altre edifici. Ambdues opcions portaran un historial de còpies en la freqüència que es consideri, mantenim el fet de no esborrar amb una lògica. Un exemple: Cada dia guardar una còpia del dia, durant 15 dies. Cada setmana guardar la còpia del divendres, durant dos mesos. I cada mes, guardar la còpia de l’últim dia del mes, durant un o a 5 anys segons convingui.

Si ets una petita empresa, i no et pots permetre ni l’essencial que és un servidor centralitzat amb les dades, hi ha d’haver un mínim de còpies de seguretat i avui en dia, amb el baix cost d’un disc dur no és excusa. Un sistema rudimentari seria proporcionar a cada treballador un disc dur extern on es vagin desant allà lo important, i cop a la setmana fer-ne una còpia en un disc dur o disc durs mes grans. En tots els casos, ja siguin cintes o disc durs, s’ha de complir la norma de que no es trobin en el mateix lloc d’on està l’original.

Exemples per audiovisuals. Actualment, tot el que es grava d’imatge i so és digital. Quan rodem, un cop es canvia de targeta per que l’hem omplert, ja s’han de fer com a mínim tres còpies d’aquesta abans d’esborrar res de l’original i aquestes còpies distribuir-les en llocs diferents, i a la vegada, allí, fer-ne una altra còpia, si pot ser, en un disc amb RAID. Per aquest fet, cada cop més existeix la figura en l’equip de rodatge que fa només aquesta feina, que ja es considera molt important. Recordem que tot i finalitzat el rodatge i entregat el producte, mai esborrem els projectes d’edició o el material gravat. Sempre pot servir per fer trailers, showreels o en el cas de vídeos per empreses, pel mateix client, una altra versió o similar.

Exemples per la vida personal. Tot lo anterior, es pot fer a petita escala per la vida privada: discs amb RAID, còpies a discs durs externs desats en una altra ubicació, etc. El que afegirem aquí son mètodes senzills tipus núvol -deixant de banda el tema de seguretat-. Si estem fent una novel·la, un guió o la propera entrega d’un treball a la universitat on hi hem dedicat hores, tenim almenys dues formes a ma de guardar-ho: deixar-ho en el núvol com ara per exemple el Dropbox o enviar-ho a un parell de correus que tinguem en dos proveïdors diferents, per exemple, a un correu que tingueu a Hotmail i un altre a Gmail.

Dit això, que NO és el millor backup?

  • Guardar un mateix document el mateix en el mateix disc dur de forma duplicada, no és el millor backup.
  • Guardar quelcom en un disc dur extern que està a la mateixa habitació que el teu ordinador, no és el millor backup.
  • Guardar un mail que tens a Hotmail enviant a un altre compte de Hotmail, no és el millor backup.

Per què?

Us ho diu Maverick: El meu vell pare sempre deia “No posis el pollastre al davant de” …no, espera “Mai tallis les cartes abans de” …no, espera, “No posis tots els ous en una sola cistella”.

backup

This website uses cookies and third party services. Ok