Que la inspiració t’enxampi treballant

//Que la inspiració t’enxampi treballant

Que la inspiració t’enxampi treballant

2018-07-30T19:29:40+00:00Articles|

“Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant.” PICASSO, Pablo.

La xarxa està plena d’articles amb consells per inspirar-se, però no parlen de la inspiració en si. Més aviat, no parlen en profunditat de la frustració per la falta d’inspiració. Et donen uns pegats, probablement temporals, i apanya’t.

Potser el problema no sigui la fotografia, sinó el fotògraf.

DSCF1154-1

Poden dir-te que et vagis a fer una passejada i t’obliguis a fer fotos, però és que igual no et ve de gust donar aquest passeig. Potser el que necessites és no fer fotos i trobar la inspiració fent altres coses. Hi haurà a qui li funcioni el de forçar-se a fer fotos, i per probabilitat alguna serà fins i tot bona. A uns altres els vindrà millor escoltar música, veure una pel·lícula, llegir un llibre o simplement tombar-se sense pensar en res o pensar en tot.

Pel que fa a les arts, la inspiració pot aparèixer en qualsevol moment. Viure en un estat constant d’inspiració seria l’ideal per qui viu d’elles, però potser no sigui el més sa per a la seva salut mental. Aquesta espècie d’eufòria interior i de focalització en el que s’està fent pot deixar a un costat altres activitats bàsiques per a l’ésser humà.

És molt comú estancar-se i fer sempre el mateix. Trobes alguna cosa que funciona i ven, que et serveix per pagar les factures, i arriba aquell moment en què la passió es converteix en un automatisme. Deixes d’arriscar i vas al que és segur.

Col·lega fotògraf/artista en general, si t’has identificat amb aquest estat: “enhorabona”. Estàs en una plana en el teu progrés d’evolució artística.

Per què dic “enhorabona”? Perquè les planes, encara que llargues, no duren eternament.

Encara que no veiem canvis ràpids ni dràstics, som éssers volubles i estem en constant evolució. Tant externa com interna. Podem “forçar” aquests canvis provant a fer coses noves, però estigues segur que les circumstàncies que t’envolten també influiran en el teu progrés artístic. No pensem ni ens comportem igual ara que fa 10 anys, o com ho farem dins d’altres 10. El teu estil artístic anirà canviant segons canviïs tu. Pot existir un fil comú, però hi haurà evolució. Només cal mirar l’obra d’altres artistes, per exemple Goya o Dalí. Cadascun en el seu estil, van crear segons com eren els contextos que els envoltaven en les seves vides. Unes etapes més brillants i altres més fosques, però sempre en constant evolució. Obres que en base eren semblants, per aquest estil personal dels seus autors, però cada una a la seva manera era diferent.

No et martiritzis per aquesta sequera artística, ni et frustris per estar envoltat d’altres artistes amb estils clònics. És una fase, i totes tenen un principi i un final.

Pots atrevir-te a forçar aquest canvi o deixar-te fluir. Tu decideixes. Encara que com diuen per aquí: cada u crea la seva sort.

This website uses cookies and third party services. Ok