Barcelona sempre ha estat una ciutat referent en el món del disseny. Fa ja 11 anys, el 2003, la ciutat comtal va celebrar l’Any del Disseny, creada pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), que celebrava d’aquesta manera el seu centenari, amb més de 250 activitats que englobaven diferents amb àmbits com de les arts gràfiques, la moda o l’arquitectura. Però a Barcelona li faltava una casa del Disseny, i finalment s’ha inaugurat el Museu del Disseny de Barcelona aquest cap de setmana passat en mig de la total renovació de la zona de Les Glòries, amb els nous Encants i la recent aplanada plaça. L’edifici, per la seva singular forma, ja ha estat batejat com la grapadora, objecte que podem trobar dins del museu i és el resultat de 20 anys de gestació d’aquest equipament cultural. Aprofitant que des de Bonapassa estem a punt de donar vida a la nova branca BonapaWeb, dedicada bàsicament a la Imatge i el Disseny, hem decidit fer-li ja la primera visita.

1

L’edifici viu el disseny. Només com han estat dissenyades i distribuïdes les escales mecàniques per accedir a les quatre plantes de l’edifici més un baix, ja impressiona. Després, la curiosa distribució de la exposició, creant quatre museus en un, unint objectes amb altres de la forma més curiosa, fa que si t’entretens massa anant-hi a la tarda, et trobes que a la última planta et demanen que ja volen tancar. Per gaudir-ho, cal visitar-ho, però la pinzellada que us donem és el que us trobareu en cada planta.

A la primera, la exposició s’anomena Del món al museu, on trobem tot d’objectes de la vida quotidiana dels últims 50-60 anys, on cada generació reconeix algun objecte com ara un auricular de telèfon, la tassa del wàter o el seu vehicle, i molt probablement, encara n’usi algun d’aquests. O trobar-se altres que ja han fet història com l’envàs de la Rania i la motocicleta Impala.

A la segona planta trobem la exposició Extraordinàries, on saltem molt el temps respecte la darrera, i trobem coses tant espectaculars com un carrossa del segle XVIII –on el visitant pot apreciar com era “l’amortidor” de l’època-, ceràmiques d’aquí o d’Aragó que daten dels segles XIV-XV o de la mateixa època un bonic brocal de pou, en mig de grans cofres ben guarnits.

En la planta tres, tornem als últims 60 anys, amb l’exposició El cos vestit, siluetes i moda, a més de vestits històrics dels segles XVIII-XIX. El primer que notes és la baixa llum de l’exposició que pressuposes que és per protegir les delicades donacions. Es pot veure tota la evolució de la vestimenta, sobretot femenina, amb la sorprenent evolució de les cotilles als sostenidors d’avui dia. Destacar, des del punt de vista cinèfil bonapassero, uns vídeos on es veia el vestuari aplicat a filmografia coneguda com l’escena de la Scarlett estrenyent la cotilla a Allò que el vent s’endugué.

Finalment, arribem a la quarta planta on trobem el més relacionat amb Bonapaweb, amb la exposició de El Disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980) sobre els pioners del disseny a l’Estat, on trobem des de les portades de llibres, publicitat farmacèutica i d’esdeveniments –molts cartells de Sonimag- i quelcom tan curiós com un bitllet d’una pesseta del 1940.

2

Us recomanem que si voleu gaudir d’aquestes exposicions, aprofiteu el fet que el museu és gratuït fins el 31 de gener, i a partir del febrer estar al cas de les possibles noves exposicions que acollirà l’edifici, que de ben segur seran interesants.

Web del museu: http://www.museudeldisseny.cat/

BonapaWeb